Quatre dies intensos

Avui és dissabte i som a San Pedro, la tercera ciutat de la Côte d’Ivoire, situada a la costa oest. Vam començar l’aventura a Abidjan, quatre dies enrere, de la mà dels companys de la primera expedició: en Lluís Pinyot -l’oncle Tomàs-, en Ramon de la Batllòria, en Rafa de “banna” i en Paul, veneçolà. Una troupe de professionals que acabaven el seu periple per terres ivorianes. Quina colla! Bons consells, bon sopar i bona companyia; tot un privilegi!

Vam començar actuant a una escola d’Abidjan, davant d’un miler de criatures entregades. Per ser l’estrena no va estar gens malament (o això ens sembla!); la crítica dels companys va ser bona (i sincera?).  després d’aquesta injecció d’optimisme i bones vibracions, l’endemà vam fer la segona prova de foc a Grand Bassam. Quina sorpresa quan ens vam trobar amb un escenari, cobert i tot. Poca vista, però: havien muntat la carpa i les cadires a ben bé 20 metres. En fi, res que una bona colla d’animadors 4x4 (amb inhalàmbrics, és clar!) no puguin solucionar. L’espectacle comença a agafar forma!

I al dia següent cap a Aboisso, un indret força bonic. Actuem a peu pla, a l’extrem d’un camp de futbol. Pocs nens (com que se’ns fa tard comencem l’espectacle just a l’hora que els nanos van al’escola. Ficada de pota) però molts joves i adults. I cooooosta motivar-los! Però cada cop hi ha més gent i ningú marxa (ja sigui perquè els agrada, per curiositat o perquè no hi ha res millor a fer).

Després d’una altra nit a Abidjan, comencem la ruta pel país. Fem camí cap a Djegoneflà, un poble a l’interior a unes quatre hores d’Abidjan. Aterrem a una escola farcida de nens expectants que no perden ni un detall dels nostres moviments. L’espectacle va sol i, malgrat tots els dubtes que havíem tingut, la cosa rutlla! Tot plegat, un dia rodó, una bona sacsejada emocional i un final especial amb la companyia dels mestres de l’escola (als qui plantem un nas de clown de regal).

I avui hem començat el dia podríem dir que diferent: la furgo no arrenca i “on va voire”. Ah, xiquets, això és l’Àfrica! Doucement, doucement… I mica en mica anem tirant cap a San Pedro, a la costa oest. Aterrem en un barri ple de criatures de nou expectants. Però avui era el dia dels problemes tècnics: la “burra” no tira i, per culpa de les pujades i baixades de tensió, els altaveus treuen fum (literalment!). I au, bolo a pèl i tira milles (això ho haguessim fet a Catalunya?). Això sí, nens, nenes, pares i mares que participen i xalen de valent! Una mica estrany tot plegat. Però bé, bé, bé, bé...

I ara estem en un hotel amb una bombeta vermella l’entrada. En fi. Traieu les conclusions vosaltres…