Ja tornem a ser a Abidjan!

Tornem a ser a la capital de la Cotê d’Ivoire; després d’una setmana de ruta, duem al sarró noms com San Pedro, Toumodi, Yamoussoukro, Korhogo o Waraniené. Tots ells noms de pobles on hem actuat. Ens hem passat moltes hores de ruta dins la furgoneta però també gaudint molt dels paissatges tropicals i exòtics estupendus i de la bona companyia dels Moussas, l’Aristide i el Lamin.

Anem a pams, a poc a poc, perquè no ens oblidem res, L’arribada al poblet rural ben a prop de San Pedro ens deixa meravellats: cases d’argila, palla i canyes i una colla de gent molt riallera i hospitalària. Seguim fent malabarismes amb el temà tècnic i l’actuació la fem a pèl davant unes 400 persones, tot el poble. Autèntic, fantàstic, sense desperdici. Molts somriures, pols i suor. I a la nit ens relaxem fent un banyet a l’Atlàntic.

De bon matí (a les 5:30a.m) marxem cap a Toumodi. Després de 6 hores dins la furgoneta, parem per comprar un entrepà de sardinetes molt bones, de llauna, i prosseguim el viatge perquè anem tard. Quan arribem, ja ens esperen tots els nens i nenes de l’escola asseguts al pati sota les carpes. Per feina nois! Muntem i espectacle rodó, d’aquests per enmarcar, això sí, a ple sol. La resposta dels assistents, que ensenyaven les dents, és total. En acabar tothom està molt content, i fem un intercanvi d’impressions sincer i agraït (ens llencen molts “piropos”) Sopar i foto de rigor amb els nassos de pallasso que donem com a record de l’espectacle.

I cap amunt, cap amunt!! L’endemà marxem cap a Yamoussoukro. És la capital política de la República. Plena de contrastos entre la gran i impressionant fortificació del president i la resta de barris. Aquí es produeix la nota més negativa de la nostra expedició: arribem a l’escola Camp Militaire amb uns 2500 nens/es que, en veure’ns arribar, se’ns abraonen al damunt. Quan ens situem a l’emplaçament de l’actuació ja ens ensumem que serà molt dificil muntar ja que els mestres de l’escola no hi són. Imagineu-vos quin allau de nens cridant al voltant de la furgoneta... Hi ha moments de molt descontrol; amb molta resignació decidim suspendre l’actuació per la seguretat de tots plegats. Molt tristos i capcots enfilem cap a l’hotel.

I au, tirem milles cap a Korhogo, una ciutat pròspera del nord del país. Arribem tranquils i amb temps per visitar el lloc on hem d’actuar. Es tracta d’un centre residencial per menors en situació de risc. Després de dinar comencem l’actuació, amb cada cop més assistents. I és un dia d’aquells màgics, que notes que passa alguna cosa especial i que l’espectacle funciona. Quina satisfacció treballar així! I més després de la gran decepció del dia anterior. Una de freda i una de calenta... Això és Àfrica!


I el darrer dia de la ruta comença remullat: ha plogut tota la nit i al matí continua. I és clar, hem de posposar l’actuació per la tarda. Però per sort para de ploure i podem actuar enmig d’una bona gentada, al pati de l’escola de Waraniené, a propet de Korhogo. De nou la cosa funciona (és que ja en portem uns quants, eh?). Quan acabem gaudim d’un espectacle impressionant, la Dansa de la Pantera, un espectacle de dansa i percussió. I finalment aprofitem per a fer una visita a la cooperativa d’artesans (on ens firem).