Afri.cats

Reportatge al "Solidaris" de Catalunya Ràdio

2010-02-01T12:52:00.000+01:00

El passat dissabte dia 30 de gener, dins la secció “Música i Cooperació” del programa “Solidaris “ de Catalunya Ràdio van emetre un petit reportatge referent a l’expedició a Costa d’Ivori del passat octubre, realitzat per l’Esteve Cardús. Si hi voleu fer una escoltada:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=409538 (comença cap al minut 28)

Últims somriures des de la Côte d'Ivoire

2009-10-21T02:33:00.008+02:00

I això ja arriba a la seva fi. Després de 18 dies d’expedició el Trio “Africats” acava les seves peripècies per terres africanes. Hem realitzat un total de 14 actuacions i hem fet riure i participar vora 9000 infants. Gràcies per tants somriures i bons moment. Ens enduem el vostre amor i entrega i marxem amb l’esperança d’haver deixat un bon record i un xic del nostre cor a tots els nens i nenes.

"Los Nadies" - Eduardo Galeano

2009-10-19T21:26:00.000+02:00

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Ja tornem a ser a Abidjan!

2009-10-16T22:12:00.001+02:00

Tornem a ser a la capital de la Cotê d’Ivoire; després d’una setmana de ruta, duem al sarró noms com San Pedro, Toumodi, Yamoussoukro, Korhogo o Waraniené. Tots ells noms de pobles on hem actuat. Ens hem passat moltes hores de ruta dins la furgoneta però també gaudint molt dels paissatges tropicals i exòtics estupendus i de la bona companyia dels Moussas, l’Aristide i el Lamin.

Anem a pams, a poc a poc, perquè no ens oblidem res, L’arribada al poblet rural ben a prop de San Pedro ens deixa meravellats: cases d’argila, palla i canyes i una colla de gent molt riallera i hospitalària. Seguim fent malabarismes amb el temà tècnic i l’actuació la fem a pèl davant unes 400 persones, tot el poble. Autèntic, fantàstic, sense desperdici. Molts somriures, pols i suor. I a la nit ens relaxem fent un banyet a l’Atlàntic.

De bon matí (a les 5:30a.m) marxem cap a Toumodi. Després de 6 hores dins la furgoneta, parem per comprar un entrepà de sardinetes molt bones, de llauna, i prosseguim el viatge perquè anem tard. Quan arribem, ja ens esperen tots els nens i nenes de l’escola asseguts al pati sota les carpes. Per feina nois! Muntem i espectacle rodó, d’aquests per enmarcar, això sí, a ple sol. La resposta dels assistents, que ensenyaven les dents, és total. En acabar tothom està molt content, i fem un intercanvi d’impressions sincer i agraït (ens llencen molts “piropos”) Sopar i foto de rigor amb els nassos de pallasso que donem com a record de l’espectacle.

I cap amunt, cap amunt!! L’endemà marxem cap a Yamoussoukro. És la capital política de la República. Plena de contrastos entre la gran i impressionant fortificació del president i la resta de barris. Aquí es produeix la nota més negativa de la nostra expedició: arribem a l’escola Camp Militaire amb uns 2500 nens/es que, en veure’ns arribar, se’ns abraonen al damunt. Quan ens situem a l’emplaçament de l’actuació ja ens ensumem que serà molt dificil muntar ja que els mestres de l’escola no hi són. Imagineu-vos quin allau de nens cridant al voltant de la furgoneta... Hi ha moments de molt descontrol; amb molta resignació decidim suspendre l’actuació per la seguretat de tots plegats. Molt tristos i capcots enfilem cap a l’hotel.

I au, tirem milles cap a Korhogo, una ciutat pròspera del nord del país. Arribem tranquils i amb temps per visitar el lloc on hem d’actuar. Es tracta d’un centre residencial per menors en situació de risc. Després de dinar comencem l’actuació, amb cada cop més assistents. I és un dia d’aquells màgics, que notes que passa alguna cosa especial i que l’espectacle funciona. Quina satisfacció treballar així! I més després de la gran decepció del dia anterior. Una de freda i una de calenta... Això és Àfrica!

I el darrer dia de la ruta comença remullat: ha plogut tota la nit i al matí continua. I és clar, hem de posposar l’actuació per la tarda. Però per sort para de ploure i podem actuar enmig d’una bona gentada, al pati de l’escola de Waraniené, a propet de Korhogo. De nou la cosa funciona (és que ja en portem uns quants, eh?). Quan acabem gaudim d’un espectacle impressionant, la Dansa de la Pantera, un espectacle de dansa i percussió. I finalment aprofitem per a fer una visita a la cooperativa d’artesans (on ens firem).

Quatre dies intensos

2009-10-11T00:20:00.000+02:00

Avui és dissabte i som a San Pedro, la tercera ciutat de la Côte d’Ivoire, situada a la costa oest. Vam començar l’aventura a Abidjan, quatre dies enrere, de la mà dels companys de la primera expedició: en Lluís Pinyot -l’oncle Tomàs-, en Ramon de la Batllòria, en Rafa de “banna” i en Paul, veneçolà. Una troupe de professionals que acabaven el seu periple per terres ivorianes. Quina colla! Bons consells, bon sopar i bona companyia; tot un privilegi!

Vam començar actuant a una escola d’Abidjan, davant d’un miler de criatures entregades. Per ser l’estrena no va estar gens malament (o això ens sembla!); la crítica dels companys va ser bona (i sincera?). després d’aquesta injecció d’optimisme i bones vibracions, l’endemà vam fer la segona prova de foc a Grand Bassam. Quina sorpresa quan ens vam trobar amb un escenari, cobert i tot. Poca vista, però: havien muntat la carpa i les cadires a ben bé 20 metres. En fi, res que una bona colla d’animadors 4x4 (amb inhalàmbrics, és clar!) no puguin solucionar. L’espectacle comença a agafar forma!

I al dia següent cap a Aboisso, un indret força bonic. Actuem a peu pla, a l’extrem d’un camp de futbol. Pocs nens (com que se’ns fa tard comencem l’espectacle just a l’hora que els nanos van al’escola. Ficada de pota) però molts joves i adults. I cooooosta motivar-los! Però cada cop hi ha més gent i ningú marxa (ja sigui perquè els agrada, per curiositat o perquè no hi ha res millor a fer).

Després d’una altra nit a Abidjan, comencem la ruta pel país. Fem camí cap a Djegoneflà, un poble a l’interior a unes quatre hores d’Abidjan. Aterrem a una escola farcida de nens expectants que no perden ni un detall dels nostres moviments. L’espectacle va sol i, malgrat tots els dubtes que havíem tingut, la cosa rutlla! Tot plegat, un dia rodó, una bona sacsejada emocional i un final especial amb la companyia dels mestres de l’escola (als qui plantem un nas de clown de regal).

I avui hem començat el dia podríem dir que diferent: la furgo no arrenca i “on va voire”. Ah, xiquets, això és l’Àfrica! Doucement, doucement… I mica en mica anem tirant cap a San Pedro, a la costa oest. Aterrem en un barri ple de criatures de nou expectants. Però avui era el dia dels problemes tècnics: la “burra” no tira i, per culpa de les pujades i baixades de tensió, els altaveus treuen fum (literalment!). I au, bolo a pèl i tira milles (això ho haguessim fet a Catalunya?). Això sí, nens, nenes, pares i mares que participen i xalen de valent! Una mica estrany tot plegat. Però bé, bé, bé, bé...

I ara estem en un hotel amb una bombeta vermella l’entrada. En fi. Traieu les conclusions vosaltres…

Estrena de l'espectacle a Abidjan!!

2009-10-07T22:00:00.000+02:00

Ahir va ser un dia especial: estrena de l'espectacle ja a la Cote d'Ivoire davant d'un miler de criatures. Ostres, quina experiència! Tot plegat molts nervis, calor, però quelcom inoblidable. I a més a més amb la companyia dels membres de l'anterior expedició: en Lluís, en Ramon, en Paul, en Rafa, en Conan i tota la colla del Mesad. A més, amb l'actuació estelar d'en Moussa! El preludi d'una prometedora experiència. I aquí teniu alguna foto:

Notícia de la moguda de Plaça Catalunya del dia 24-9-09 a BTV

2009-09-28T12:02:00.000+02:00

Clicant aquí podeu accedir a la notícia de BTV de tota la moguda de dijous a Plaça Catalunya; inclou una petita entrevista a en Jaume Ibars

Fotos de Plaça Catalunya

2009-09-26T12:48:00.001+02:00

En acció a Plaça Catalunya (fotos d'en Miquel Carmona.Merci!)

Demà... cap a la plaça Catalunya!!

2009-09-23T20:05:00.001+02:00

Demà farem fora els coloms i presentarem el nostre espectacle en el marc de la mostra d'espectacles de Pallassos Sense Fronteres. Estigueu a l'aiguait que potser sortim del no-res...